Fins i tot n'hi ha un codi ètic o codi deontològic, un recull de criteris basats en la branca de l'Ètica, la deontologia, amb una sèrie de normes i valors, d'aspectes ètics valga la redundància, que formulen i, per tant, haurien d'assumir, aquells que han de dur a terme correctament l'activitat professional del periodisme. Alguns d'aquests criteris diuen que s'ha de contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions.
No obstant això tot depèn del tipus d'activitat periodística, si aquesta és informativa, s'ha de proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, però si és interpretativa, ha de comportar l'anàlisi i l'avaluació dels esdeveniments i les opinions. Cal dir, no obstant això, que sovint ambdues funcions se superposen.
Manllevant les paraules del mestre del periodisme, el qual ha faltat recentment: Enrique Meneses, ” la fórmula del periodisme és anar, veure , escoltar, gravar i tornar a contar”. És doncs en eise "tornar a contar" on radica l'activitat periodística comentada informativa o interpretativa.
Malgrat tot el què, fins ací hem dit, el poder de la premsa és tal que pot fer-te aparèixer o desaparèixer com si del 'mag Yunque' es tractés. Els mitjans de comunicació et diuen, posen per cas, quins són aquells partits que es presenten a les eleccions. no tots els què realment hi són, sinò aquells que convé a les forces de pressió en cada moment a uins partits hom ha de donar ressó; aquest abús de desseny particular ha propiciat el bipartidisme imperant en les cites electorals de tots els temps, quins són, realment, per motius particulars a quin interessa potenciar i a quins amagar.
Si observem la premsa d'un dia qualsevol, avui per exemple, és fàcil d'identificar la línia periodística, és a dir, la tendència política, de cadascú d'ells, per quins motius polítics i moltes vegades, econòmics interessa ara una notícia o una altra i quines cal escaquejar.
Quina és la notícia què sobreeix en la portada de cada quadern ens dóna una idea immediata i clar, qui és l'amo d'aquesta premsa, qui està darrere d'ella, quina és la linia o el poder que defensa, sense massa esforç.
Reguers de tinta intenten endinsar-se en les nostres consciències per a fer-nos creure allò que en cada moment més interessa a un determinat grup de pressió. Cal tenir molta cura, doncs, quan llegim i mirar darrere la notícia què i qui s'amaga.
Hom parla avui del gran poder d'internet que ens obri a una nova manera de conèixer, de descobrir allò que passa a la nostra societat. És una realitat a mitges; és ben cert que ha canviat part del mal descrit, però no del tot. Encara així comença a donar-los por, a voler fer acallar altres opinions, diguem-ne "no oficials". Fem una retria de la premsa local i nacional més coneguda facilitarà alló descrit fins ací. Fem l'exercici següent, llegim la notícia de Barcenas a la premsa d'aquests dies i observem la notícia de portada i com l'acaren, quina línia intenten donar-li:
La Veu del País Valencià: "EU demana a Barberà, Camps, Castedo i Trillo que aclarisquen si van cobrar pagaments en negre de Bárcenas"
Vilaweb: "Els milions a Suïssa de Bárcenas acorralen el PP"
El Periodico: "El PSOE demana que l'Audiència Nacional investigui el 'cas Bárcenas', i el Congrés, l'amnistia fiscal"
El Punt: "L'advocat de Bárcenas precisa que el seu client va regularitzar els diners a través d'una societat"
El Huffington post: "Luis Bárcenas pagó durante años sobresueldos en dinero negro a parte de la cúpula del PP, según 'El Mundo' (TUITS)"
El Confidencial: "Rubalcaba lleva al juez Pablo Ruz las cuentas y los supuestos sobresueldos de Bárcenas"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada