El Mercat (conte)

NARRADOR: 
Hi havia una vegada una terra molt seca, i el poble que vivia en ella estava en una gran necessitat d'aigua, cercaven aigua des del matí fins a la nit i molts morien perquè no podien trobar-la.
Alguns dels homes del poble van trobar fonts d'aigua i la van emmagatzemar, mentre que la majoria no havia trobat cap. Aquests homes es van dir “CAPITALISTES”.
I va succeir que el poble va anar a ells:
POBLE: 
Donen-nos per favor una mica de la vostra aigua, doncs tenim molta necessitat d'ella, no trobem cap font i estem morint.
NARRADOR: 
Però ells van respondre al poble:
CAPITALISTES:
Com els anem a donar de la nostra aigua si ens ha costat treball aconseguir-la? i a més, si se'ns acaba anem a estar com vostès. No obstant açò, perquè vegen que ens interessem per la seua sort, els proposem que siguen els nostres treballadors i així tindran aigua.
NARRADOR:
I el poble va respondre:
POBLE:
Només demanem que ens donen de beure i nosaltres i els nostres fills serem els seus
treballadors.
NARRADOR:
I així va ser:
Però els capitalistes que eren homes hàbils, davant aquesta situació favorable, van organitzar al poble que era ja servidors seus.
A alguns els van posar a treballar en les fonts, a uns altres els van emprar a transportar aigua, a uns altres els van manar a cercar noves fonts i a uns altres a cuidar les fonts.
Tota l'aigua va ser reunida en un mateix lloc i allí van construir un gran dipòsit per a guardar-la. Aquest dipòsit es va anomenar el MERCAT.
NARRADOR:
I els capitalistes van dir al poble.
CAPITALISTES:
Per cada poal d'aigua que ens porten per a emmagatzemar-la en el mercat, nosaltres els pagarem una moneda, però per cada poal d'aigua que vostès necessiten ens hauran de donar dues monedes; la diferència, que és molt poca, serà el nostre guany. O siga, la nostra compensació per l'esforç que fem perquè vostès no es moren de set.
NARRADOR:
Davant açò, una part del poble va respondre:
POBLE:
Acceptem la proposta perquè ens sembla bona. I des d'ara començarem a portar-la.
NARRADOR:
Però la majoria va pensar:
POBLE:
Ho farem perquè no tenim una altra alternativa.
NARRADOR:
El poble va treballar durant llargues jornades fins que va succeir el que havia de succeir:
el mercat es va vessar. PRIMER, perquè la paga que rebia el poble, només li arribava per a obtenir mig poal d'aigua, sent que ells portaven un poal
complet. I SEGON, perquè el poble eren molts i els capitalistes eren pocs i no podien beure més que els altres.
Els capitalistes van dir:
CAPITALISTES:
Miren: l'aigua es vessa; ja no porten més, asseguen-se, esperen i tinguen paciència, doncs el dipòsit està ple.
NARRADOR:
Llavors va començar a haver-hi molta desocupació. El poble no rebia la seua paga, i per tant no podia comprar aigua, veient açò, els capitalistes van pensar:
CAPITALISTES:
Si el poble no compra no rebrem el nostre guany, usem doncs el principi d'“anunciar per a vendre”, fem publicitat; “PER A SADOLLAR LA SET NO HI HA COM BEURE AIGUA”
NARRADOR:
I el poble va respondre:
POBLE:
Com volen que comprem si no contracten el nostre treball? Donen-nos treball com abans i no tindran necessitat d'anunciar el seu producte.
CAPITALISTES:
Ja ho vam dir, no podem donar-los treball si el dipòsit està ple. Primer compren l'aigua i després els contractarem.
NARRADOR:
Però res va canviar, el poble no va comprar i els capitalistes no van contractar gent; llavors es va generar la crisi econòmica.
El poble tenia set i les coses ja no eren com abans, que qualsevol podia cercar aigua.
Ara les fonts, els pous i el mercat eren propietat dels capitalistes, tot estava en mans d'ells.
POBLE:
Açò és injust, el dipòsit està per vessar-se i nosaltres morint-nos de set.
NARRADOR:
I els capitalistes responien:
CAPITALISTES:
L'aigua és de qui puga pagar per ella, ja que “el negoci és el negoci”.
NARRADOR:
La situació de crisi econòmica va continuar, la qual cosa va fer pensar als capitalistes:
CAPITALISTES:
Si el poble no compra, no obtindrem més beneficis, com és que els nostres guanys s'han convertit en perjudici per a nosaltres i ens impedeixen fer-nos més rics? És necessari estudiar a fons aquesta pregunta.
NARRADOR:
Llavors, els capitalistes van crear grans Escoles i Universitats i els dirigents d'aquestes van ser els “savis” que van acceptar que a canvi del seu treball ells i els seus familiars obtingueren l'aigua que necessitaven. Per açò el nivell de l'aigua del mercat va baixar una mica.
Els homes formats en les Universitats eren els “savis”. Coneixien molt bé l'art de parlar amb foscor, amb paraules difícils i elegants que el poble no entenia. Els savis van recolzar i van defensar als capitalistes i van anar els seus aliats.
Els capitalistes van manar cridar als savis perquè els explicaren el perquè de la crisi econòmica, i els savis van dir, sense posar-se d'acord
SAVIS:
La causa és la sobreproducció.
No, la causa és l'excés de l' “Estoc Acumulat”, encara que pot ser també que el
poble “no compra perquè no té confiança”.
NARRADOR:
Els capitalistes es van avorrir d'escoltar-los i per a la seua tranquil·litat els van ordenar:
CAPITALISTES:
Vagen amb el poble i expliquen-li el per què de la crisi, a veure si així ens deixen en pau; i si poden, convencen-los que és necessari que ens compren l'aigua.
NARRADOR:
Els savis, destres de la ciència lúgubre i oculta, van tenir por perquè sabien que el poble no els sentia part d'ells i temien ser apedregats, i van fer el següent advertiment als capitalistes.
SAVIS:
La nostra ciència l'entén qui està descansat i sense set, com vostès; però per al poble no tindrà validesa i es burlarà del què diem.
NARRADOR:
No obstant açò, els capitalistes van obligar als savis -que ja eren servis seus- a anar amb el poble, i aquests van obeir. Li van parlar al poble de les seues teories i aquest els va respondre:
 POBLE:
Fora d'ací! Caps inútils; la nostra escassetat ve de la seua abundància.
NARRADOR:
Els van llançar pedres per a córrer-los. Açò va fer pensar als capitalistes.
CAPITALISTES:
És necessari que el poble estudie les nostres teories, però que no conega el vertader secret, per a açò hem d'obrir més universitats i escoles, així tots s'educaran i coneixeran les nostres idees, açò hem de fer-ho encara que gastem aigua dels nostres dipòsits i així el descontentament serà menor i el nivell de l'aigua baixarà podent contractar algunes gents del poble, que tindran diners i podran comprar-nos l'aigua, així obtindrem guanys.
NARRADOR:
I en efecte, així ho van fer els capitalistes. No obstant açò, la majoria del poble continuava assedegat i descontent, fent-se temibles les protestes i fins a la presa per la força del mercat.
Davant aquesta amenaça els capitalistes van manar als seus ministres del culte -que eren falsos
sacerdots- perquè parlaren així al poble:
MINISTRES DEL CULTE:
Aquesta set què ens afligeix ha sigut enviada per Déu per a la salvació de les nostres ànimes, cal portar-la amb paciència i resignació i no deixar-se arrossegar per la cobdícia de l'aigua, així quan Déu ens arreplegue, anirem a un país on no hi haurà set i sí aigua en abundància.
NARRADOR:
Aquests ministres del Culte gaudien de l'aigua com els “savis”, i en molts casos van ser més útils que aquests, doncs a molta gent del poble realment van aconseguir atemorir-la. No obstant açò, també va haver-hi alguns vertaders cristians que van armar al poble i no van parlar a favor dels capitalistes, sinó que van actuar constantment contra ells i la situació injusta que es vivia.
Va haver-hi alguns Capitalistes que, veient que el poble encara murmurava malgrat els “savis” i els Ministres del Culte, reflexionares i van ficar la punta dels seus dits en l'aigua que es vessava del dipòsit; després, van deixar caure les gotes d'aigua de l'extrem dels seus dits, sobre el poble amb més ser que es reunia al voltant del dipòsit, i a aquesta acció se li anomenà caritat. Aquestes gotes eren extremadament amargues. Però gens d'açò era suficient, doncs el poble seguia amb set i la seua inconformitat creixia; davant açò, els Capitalistes van prendre mesures.
CAPITALISTES:
Fem petites fonts surtidors que repartisquen una mica de la nostra aigua al poble perquè aquest diga que som generosos amb ell, i les anomenarem institucions de servei.
NARRADOR:
Un altre Capitalista va pensar:
CAPITALISTA:
Davant l'amenaça que el poble prenga per la força el dipòsit, i les fonts d'aigua, hem d'aconseguir a algú que ens protegisca, suggerisc que convencem a alguns assedegats del poble, a ser homes nostres i que ens servisquen contra ell, a canvi els donarem aigua en abundància a ells i els seus fills.
NARRADOR:
Així va haver-hi homes del poble que van ser armats i es van convertir en ajudants dels capitalistes. Alguns d'ells van patir en veure's persuadits per la seua necessitat d'aigua.
Un altre Capitalista que era molt intel·ligent va tenir una bona idea:
CAPITALISTA:
És necessari prevenir que el poble responga amb violència a les nostres mesures, per a açò propose que es facen lleis que condemnen a qui proteste per la falta d'aigua o a qui desitge apoderar-se de les nostres deus i del mercat, i fins a  qui falte al respecte als nostres savis, sacerdots i guardians. En general, a qui proteste contra la llei i l'ordre; amb açò, tot estarà del nostre costat.
NARRADOR:
Així els Capitalistes es van defensar i van arribar a agredir al poble moltes vegades, sobretot quan s'amuntegava al costat del dipòsit.
Els Capitalistes es van dedicar a malbaratar l'aigua en grans jardins i piscines, banyant-se ells, els seus aliats, les seues dones i fills.
Amb el temps, el dipòsit va començar a baixar de nivell, llavors els Capitalistes van proclamar:
CAPITALISTES:
La crisi ha acabat; que vinga gent del poble, hi ha treball per a tots novament, però recorden la condició: per cada poal que porten, els pague una moneda; per cada poal que necessiten, ens donen dues monedes, doncs hem de tenir un benefici.
NARRADOR:
Després d'un temps, el dipòsit va tornar a vessar-se com abans, i el poble va patir sigueu mentre l'aigua era mal gastada pels capitalistes, que a més obtenien els seus guanys i es tornaven cada vegada més rics. Açò es va repetir moltes vegades. Davant aquesta situació van aparèixer alguns personatges entre el poble que li
van parlar així.
LÍDER:
Acabem amb les injustícies, sadollem la nostra set! Para açò hem d'organitzar-nos!
NARRADOR:
I els capitalistes van cridar a aquests personatges:
CAPITALISTES:
AGITADORS!

NOTA:
El conte original no conclou ací, doncs continuava amb les etapes de consciència,
organització i lluita fins a la construcció d'una nova societat, però els nostres dies només arribem fins a aquest moment.