Benvinguts/es al bloc que vol informar sobre la política, especialment dels serveis públics, sense oblidar altres aspectes, amb l'objecte de potenciar la capacitat crítica i transformadora de la societat i poder eixir del silenci i la passivitat.

Axi és munta una trama.

Juan José Güemes
Sabeu qui és Juan José Güemes Barrios?

De ben segur que no estaré descobrint la sopa d'all si us dic que aquest senyor, vinculat a l'Opus, com no, està casat amb la coneguda filla d'En Carleone Fabra, l'"Andreita"; sí, aquella que es va fer famosa el dia 11 de juliol quan cridà: "Que se jodan", ja que, per les seus tasques en les Corts, de ben segur que no ho és; ara mateix acaba de rebre una denúncia, juntament amb 62 diputats més per viure, a Madrid, a casa Juan-Jo tot i cobrar els 1.800 € per ser diputada per Castelló.

El què, potser no siga tant conegut siga el seu matrimoni anterior amb la filla del constructor i promotor immobiliari José Domingo Rodríguez Losada, constructor d'un hotel “il·legal” a Almería, en ple Parc Natural del Cap de Gata i a menys de 25 metres de l'aigua. Una mastodóntica construcció il·legal, expropiada pel ministeri de Foment, la demolició de la qual va ser fixada fa anys pel ministeri de Medi ambient i la Junta d'Andalusia.

L'Andreita Fabra
Per tant, Juan-Jo, bon seguidor de les malifetes del seu sogre, sempre ha estat, des dels càrrecs que anava ocupant, preocupat pel seu futur i gestant plans per poder assegurar-se un bon futur i viure a perpetuitat allerat.  Càrrecs, cada vegada més importants, malgrat les relacions no massa bones amb l'Aguirre però el pes polític (i qualsevols altre) del seu sogre què va intercedir per ell i l'acostament a elements de
Ca PePe, com ara, Rodrigo Rato, Cristobalito Montoro i també Juan Costa,  pujà com l'escuma. Primer acompanyà a Rato en el Ministeri ocupant la secretaria general de Turisme viajant d'ací cap allà fins arribar a cansar-se i demanant favors per a canviar així arriba a ser titular d'"Ocupació i Dona", convertint-se en l'únic conseller de Dona de tot l'estat, la qual cosa era humillant per a la seua masculinitat ben creguda, i a més a més, que el seu desig era la Conselleria de Sanitat per a assolir el seu pla. Per aixó va saber resistir, perquè sabia que rebria prompte la recompensa. No obstant això no pergué el temps i, des del càrrec, i es dedica a mantenir relacions amb el Programa Lidera, amb el qual es promocionava les dones emprenedores, essent mentor de vàries directives; quan va deixar, per voluntat pròpia, els càrrecs públics polítics, l'any 2010 entrà a l'IE Businnes School, el problema és que volia ser el Director General, però ja tenia amo, per la qual cosa s'inventaren un càrrec fins aleshores inexistent: President del Centre Internacional de Gestió Emprenedora, amb un sou desconegut però, de ben segur, gens menyspeable. A més a més i dins del partit continuaria en el Comité Executiu Nacional del PP, a més del Comité de Direcció, l'Executiva i la Junta Directiva del PP de Madrid.
Güemes i en Carleone

Al 2.007 i, fins que  abandonara la primera línia política en març de 2010 aconseguiria assolir la titularitat de Sanitat de la Comunitat de Madrid.  Al llarg dels 3 anys, Güemes es va dedicar a posar la sanitat madrilenya en mans dels interessos privats.

En setembre del 2008, fa una convocatòria dirigit a constructores, entitats financeres, asseguradores sanitàries, empreses d'equipaments sanitaris i, en fi, tots els negocis que vulguen pujar-se a l'ona privatizadora , com la va anomenar el propi conseller del ram, Juan José Güemes, que bat amb força les costes de la sanitat pública madrilenya: "Aprofite les oportunitats de negoci per a la seua empresa", resa la convocatòria.

Així encomanava la gestió dels nous hospitals madrilenys a empreses en un procés accelerat. També va privatitzar els serveis administratius de cita prèvia i els d'anàlisis clíniques dels hospitals de Parla, Aranjuez, Coslada, Arganda, Sant Sebastià dels Reis i Vallecas; aquesta última  a la UTE BR Salud composta per "Ribera Salud S.L.", "Balaguer Center S.A." i "Asistencia en Medicina para las Entidades de Seguros, S.L." per 125 milions d'euros en 8 anys, del contracte  anomenat: "Servicio público de atención sanitaria de laboratorio clínico correspondiente a la población protegida de los Hospitales Infanta Sofía, Infanta Cristina, Infanta Leonor, Sureste, Henares y Hospital del Tajo". Per tot això, allà on anava Juan-Jo per raó del seu càrrec era rebut amb xiulits i broncades per la ciutadania. A  ell, però no li importava: "Estava llaurant el seu futur", ja que aquesta empresa és la filial espanyola de la suïssa UNILABS, integrada des de 2008 en el grup Capio, la divisió espanyola del qual gestiona diversos hospitals en la Comunitat de Madrid.

Capio Sanitat
El cercle es va tancant i la trama està servida.

El proppassar mes d'agost, el gendre de Fabra deixa l'IE Businnes School, ja que es fitxat per Unilabs incorporant-se al seu Consell d'Administració, i tres mesos després aquesta empresa compra el 55% de la UTE BR Salud (5.000.000 d'euros), aquella a la que Güemes havia adjudicat el servei públic d'anàlisi clíniques en 2009. Així mateix gestiona els laboratoris de l'Hospital de Torrejón en Madrid i els hospitals de Dènia, Torrevella i Elx al País Valencià.

Ara  fa un temps, Ignacio Gonzalez, president de la Comunitat de Madrid, i en contra de la comunitat sanitària madrilenya s'empenya en privatitzar, (externalitzar, segons el llenguatge PePero i que no existeix en el vocabulari espanyol, més bé correspon al vocable: outsourcing) els 6 hospitals ja esmentats en la gestió de Güemes i un grapat de centres de Salut.
No ningú s'explicava, fins avui, eixe interès tan gran de Gonzàles. Avui ho sabem: "L'empresa a la què aconsella Güemes es fa amb les anàlisis de 6 hospitals".

Amb tot això s'incrementa enormement el poder de CAPIO.

Casualitat o trama orquestrada en temps?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...