Què han de reflexionar?

Cada dia que passa la confiança amb allò que coneixem com l’”establishment”,  és a dir, èlits  governants de les finances, de les activitats econòmiques, mediàtiques (que practiquen la manca de pluralisme al seu si) i polítiques d’aquesta monarquia bananera que patim, estan més i més deteriorades. Un deteriorament que és directament proporcional a l’allunyament d’aquells respecte les classes populars; allunyament entre els de dalt i els de baix.

Aquesta “casta” que es consideren entre ells com uns il·luminats per l’acció divina, els posseïdors d’eixa valuosa informació preferent sobre la qual prenen les decisions, basen aquestes, fonamentalment,en la improvisació, en la manca de respostes eficients i eficaces, en la seua pròpia incompetència, en mesures d’austeritat, bastament demostrades com no òptimes per a superar la situació actual a la que ens han dut, precisament aquesta “casta”configuren la raó per la qual són considerats, dia rere dia, com més il·legitims per a manar-nos i a nosaltres, a la classe popular, als considerat com d’avall,  més legítims per a objectar davant d’eixes decisions.

Tots aquells, que estan dalt, no per mèrits propis, no per ser millor, no per tenir més capacitat,  sinó per gaudir d’una qualitat innata, la de “trepar”, la de ser més corruptes, la de tenir més contactes per a potenciar l’endollisme, són els què aplicant les mesures més pures del neoliberalisme,  són els que ens han dut a la crisis, pot ser, més fonda haguda fins ara, o al menys amb conseqüències més negatives.

Doncs és precisament aquest “establishment” qui ha dut al govern a pensar-se, a reflexionar, diuen ells (sense saber què és allò) sobre si, a partir del proper dia 15 es prorrogarà o no l’”ajuda” miserable d’eixos 400 euros als aturats de llarga durada. Encara han de reflexionar, a la manera d’exercicis espirituals, sobre l’obvietat. No ho han fet, reflexionar, sobre si havia que ajudar a la banca per a cobrir una gestió nefasta, no han revisat el compte de pèrdues i guanys, directament han decidit “rescatar-la”, digueu-li com vulgueu, diguem-ne com vulguem, els regalen, amb els nostres diners, fins 100.000 milions d’euros, sense haver reflexionat, tampoc, en cap  possibilitat de poder recuperar les hipoteques que han furtat a la classe treballadora. No s’han qüestionat si calia o no ajudar a tota eixa colla de lladres que s’han en dut els dinars, no seus, als anomenats paradisos fiscals, directament se’ls amnistia (ni que foren imbècils, ¿qui pensava que la bondat inexistent d’aquesta gentussa, retornaria tot el què havien furtat, utilitzant les arts més roïns mai no pensades?; doncs només els incompetents que ens governen). No s’han qüestionat el condemnar als jutges que han utilitzat els calés per a viatjar i muntar-se els “festorros”, que anomenen caribenys; directament els han retribuït amplament. No han reflexionat sobre la fulminació de les seues pensions vitalícies; han passat de llarg sobre el tema.  No han tingut cap tipus de mal mirament als polítics  corruptes que han malbaratat els diners públics.  No s’han plantejat si calia enfrontar-se o continuar subvencionar  a una església polititzada, injusta i que no paga els, cada vegada més incrementats, impostos que paguem la resta del poble, directament se’ls atribueix: 13.266.216,12 euros mensuals a compte i es prorroga la modificació de taxes i beneficis fiscals d’esdeveniments d’excepcionals interès públic (per exemple les visites del Benedicto o les festetes de les famílies del Rouco) (BOE 315, 31/12/2011), la qual cosa suposa per a tots nosaltres una pujada forta d’impostos. No van reflexionar si expulsar o no els polítics que aplaudiren en la cambra dels representants del poble quan el sr. President anunciava la supressió de les ajudes als aturats, als treballadors, a l’educació, a la sanitat, als pensionistes als dependents, i que fins i tot, alguna d’aquells manifestà el seu menyspreu més absolut cap a tota la gent que teòricament representen i maltracten, directament es limiten a fer-li una “reganyadeta”. No és van plantejar si era o no necessari pagar unes primes insomniables als futbolistes del mundial o als medallistes olímpics; tant necessitats estan?. Ni tan sols han pensat en llevar totes eixes figures obsoletes en una societat moderna, inservibles i que ja no representen ningú i que es passen la seua vida ociosa malbaratant uns diners excessius en aquests temps de crisi tenebrosa, les quals només donen peu en afavorir negocis foscos i, presumptament il·lícits. I tot això sense donar la més mínima explicació.

Són tantes i tantes les qüestions sobre les quals reflexionar que, com a pantalla de fum que oculte allò que realment són malbarataments de mils de milions d’euros, es plantegen si cal no continuar donant-los 400 euros a persones que han estat treballant, contribuint per a mantenir a tota aquesta colla d’impresentables.

Ja només plantejar-s’ho és indecent, demostra una manca de sensibilitat absoluta. No és possible que per culpa de tota aquesta colla de mangarrufos més d’onze mil famílies de Castelló no cobren ni un euro per a mal-subsistir i damunt el seu exalcalde, ara president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, amb un sou de 67.615,92 euros (77.000 quan era alcalde de Castelló) assegure que el Govern "estudie" la possibilitat de mantenir els 400 euros a aturats de llarga durada  "amb altres condicions" ja que aquesta gent "que menys té" no poden rebre "una subvenció permanent sense res a canvi".

No és possible que puguen consentir que 4 de cada 10 aturats de l'estat no cobren res. Però encara més impossible és que tots els demés ens quedem passius, immobilitzats, sense res a dir ni fer.