Benvinguts/es al bloc que vol informar sobre la política, especialment dels serveis públics, sense oblidar altres aspectes, amb l'objecte de potenciar la capacitat crítica i transformadora de la societat i poder eixir del silenci i la passivitat.

L'amnistia fiscal del PePé

Amnistia fiscal
Nou augment del nas de Rajoy i la resta del Govern.
Que significa "Amnistia"? Es tracta d'un oblit legal de delictes, que extingeix la responsabilitat dels seus autors.
Aleshores "Amnistia Fiscal" és una mesura excepcional que adopten els governs en èpoques de crisis en virtut de la qual perdonen a aquells que han comès infraccions o delictes relatius al fisc.
Si primer es premia la ineficàcia dels bancs ara toca el tors als defraudadors, per a la qual cosa, ahir dilluns el BOE publicava l'Ordre HAP/1182/2012, de 31 de maig, per la qual es desenvolupa la disposició addicional primera del Reial decret-llei 12/2012, de 30 de març, pel qual s'introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic, s'aproven quantes mesures resulten necessàries per al seu compliment, així com el model 750, declaració tributària especial, i es regulen les condicions generals i procediment per a la seua presentació.
BOE 133 de 2012
El Ministre Montoro ha fet l'impossible per a evitar, com acabem de llegir, la paraula "amnistia", ja que el PP l'havia criticada durament.
Amb l'ordre entren en vigor diverses modificacions en la Llei General Tributària que garantisquen els efectes de la regularització voluntària, conforme a l'article 305 del Codi Penal i la renúncia a la prescripció guanyada pel que fa al procés de normalització tributària de la regularització de les rendes d'exercicis passats, a efectes fiscals i no penals, es a dir, sense preguntar d'on venen.
L'objecte de Montoro es estimular l'aflorament de tots els diners possibles (25.000 milions), el qual tributarà a un tipus molt baix (10%).
Després, a partir del 30 de novembre, les mesures contra el frau fiscal es faran més dures.
Aquesta  mesura s'aplicat, a l'estat espanyol dues vegades més.
La primera vegada  en 1984, amb Miguel Boyer, què va endurir les lleis contra els evasores d'impostos i, al mateix temps, es permetia a aquells que tenien activitats amagades  pogueren comprar pagarés del Tresor Públic, sense cap penalització fiscal des de l'anonimat.
La segona vegada va ser en 1991, amb Carlos Solchaga, mitjançant la qual es permetia que els infractors compraren deute públic amb diners negres amb un tipus d'interès inferior al del mercat. L'indult no va funcionar com el Govern de Felipe González esperava i van haver de pujar l'IVA en els Pressupostos Generals de 1992, a més d'advertir que no es tornaria a concedir el perdó fiscal.
Paga la pena aquesta amnistia?. és evident que per als defraudadors sí, però per als ciutadans que compleixen amb Hisenda  significa un greu greuge comparatiu, doncs es penalitza l'honradesa i es premia els defraudadors.
D'altra banda posa en evidència les mesures del govern contra el frau. La qual cosa pot fer que es defraude esperant una posterior amnistia.
L'"Intermedio" fa una prova comparativa sobre la facilitat que ofereix  aquesta "amnistia":

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...