La comunitat continua amb la megalomania

Marina d'Or

Megalomania (del Grec μεγαλομανία) és una condició psicopatològica caracteritzada per fantasies delirants de riquesa, poder, genialitat o omnipotència, normalment anomenades genèricament com a deliris de grandesa.
Doncs bé, gràcies a aquesta condició característica de molts dels governants què es pateix, fa molts anys, el País Valencià, es troba entre les tres autonomies què finalitzaren l'any 2011 amb una diferència major en el dèficit declarat en un principi, malgrat l'intent d'amagar  bona part dels milions que es deuen: Aeroports, Fórmules 1, Ciutat de les ciències, Terra Mítica i un llarg etc.
Fixem-nos en aquest balafiament continuo seguint la ruta valenciana:



Fixem-nos en l'evolució d'aquests dèficits d'elaboració pròpia amb dades de RTVE:

Dèficit Autonomies (elaboració pròpia)

 A Madrid se li acusa d'amagar 800 milions més.
Després d'això cabria esperar que el govern d'Alberto Fabra diguera que ja n'hi ha prou de barbaritats salvatges. Ja n'hi ha prou de retalls duríssim, sobretot en l'Educació i la Sanitat, i deixat de banda allò que anomenàvem: "Estat del benestar".
Però no. El Fabra vol ara l'Eurovegas per a Marina d'Or, del magnat americà Sheldon Adelson haurà de decidir ara entre Castelló, Madrid i Barcelona. En aquesta darrera, una desena de personalitat, elaboraren un manifest en el seu article "El sarcasme d'Eurovegas" on  es qüestionen el resultat de posar sobre la balança totes les implicacions: “El saldo entre possibles beneficis i costos socials d’aquesta operació seria negatiu”, Eurovegas “no repeteix i aguditza els defectes del vell model encara que siga sota la capa d’un molt discutible glamur? Estem davant una potent metàfora de l’economia del casino especulativa i irresponsable que ens ha portat a la crisi”. 
I així és, lluny de dur a les comarques de Castelló, treball i prosperitat, es tracta d'un  model més de creixement econòmic basat en l’especulació urbanística i financera, com els que ja abunden al llarg i ample de l'Autonomia; segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010), el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25% i per sobre, no sols no incrementarà el nombre de treballadors i treballadores, sinó que minvarà bona part dels que actualment estan treballant en l'hostaleria.
No és casualitat que l’Estat de Nevada, on es troba "Las Vegas", és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA, per la qual cosa sí es reconeix un possible augment de la corrupció, les màfies internacionals, les drogues, la prostitució i les ludopaties.
El president de Kutxabank, Mario Fernández, en una trobada empresarial organitzat per SIGA-Empresaris Alabesos a Vitòria (Àlaba), en la qual es defensaven mesures d'ajudes als autònoms i a les menudes i mitjanes empreses va ironitzar sobre el projecte d'oci, joc i turisme qualificant-lo d'espècie “de casa de putes”.
Però el negoci està servit i així ho pinten, segons "El País", l'empresa promet invertir fins a 18.800 milions d'euros d'ací a 2022, per a la creació, el que permetria crear segons Sheldon Adelson 164.000 ocupacions directes i 97.000 indirectes, amb 12 resorts (36.000 habitacions), 6 casinos (1.065 taules i 18.000 recreatives), 9 teatres, fins a tres camps de golf, un escenari amb 15.000 butaques... La construcció seria progressiva: quatre resorts cada dos anys.
Amb quina contrapartida?:  Una profunda reforma legal que inclou canviar l'Estatut dels Treballadors i de les Treballadores per a relaxar la “rigidesa dels convenis col·lectius” i la Llei d'Estrangeria per a accelerar la concessió de permisos de treball; dos anys d'exempció total o quasi total del pagament de les quotes a la Seguretat Social i de tots els impostos estatals, regionals i municipals; que l'Estat siga garant d'un préstec de més de 25 milions d'euros que sol·licitaria al Banc Europeu d'Inversions; i noves infraestructures (metre, proximitats, carreteres, connexió amb l'AVE). També vol que l'autonomia i ajuntament corresponent li cedisca tot el sòl públic que posseeixen en la zona, “reubiquen els habitatges protegits en altres emplaçaments” i expropien el sòl que estiga en mans privades. Demana una llei que li garantisca exclusivitat i avantatges fiscals durant 10 anys. Que es permeta a menors i ludòpates reconeguts entrar en els casinos, en l'interior dels quals es podria a més fumar.