Pujada dels impostos

Deu dies, només en 10 dies que du en el govern Mariano Rajoy comença a incomplir les seues promeses electorals i el que ha vingut defensant durant la passada legislatura des de l'oposició: "No pujar els impostos". On vaig dir dic, dic "IMPOSTOS".

El Govern de Rajoy anuncia la pujada de l'IBI i l'IRPF, una pujada d'impostos que afectaran a, pràcticament, la majoria dels ciutadans. 

Començarà també a no donar explicacions i a enviar als ministres o a la vicepresident.

La vicepresidenta, Soraya Saez de Santamaria , anuncia, Rajoy no s'atreveix el primer gran ajustament del govern, la segona major pujada d'impostos de la història recent d'Espanya. I també la major retallada de despesa pública de la democràcia en una sola tacada: 8.900 milions d'euros, i una gran pujada d'impostos, augmentant l'IRPF en tots els seus trams i l'impost de béns immobles. El dèficit es dispara al 8%, el què obliga a retallar 36.000 milions en 2012.
Les classes mitges assalariades són les què patiran les 2/3 parts d'aquestes primeres mesures del Govern que neguen que siga una pujada d'impostos, sinò un "recàrrec temporal de solidaritat" ; començarà ací els eufenimes genoveses; el govern no podia desdir allò que,  només dues setmanes abans havia dit en el Congrés de Diputats: “Donades les dificultats que travessen empreses i ciutadans, pujar imposats no és el més raonable”. Han passat solament dues setmanes des que Mariano Rajoy va dir açò en el Congrés dels Diputats i el Govern que presideix acaba de donar un mazazo a les classes mitges.

De FARO

És molt possible que Rajoy coneguera bé la història, no provada, de Jean Baptiste Colbert, ministre de finances de Luis XIV (el Rei Sol) i secretari personal  del Cardenal Mazarino, ministre durant el regnat de Luís XIV de França, el ‘Rei Sol’:
Colbert: Per a aconseguir diners, hi ha un moment que enganyar al contribuent ja no és possible. M'agradaria, Senyor Superintendente, que m'explicara com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins a a el coll...

Colbert - ReiSol - Mazarino
Montoro - Rajoy - De Guindos

Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat...! Quan es parla de l'Estat, això ja és distint! No es pot manar l'Estat a presó. Per tant, l'Estat pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!
Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? Amb tot, precisem de diners, i com hem d'obtenir-lo si ja hem creat tots els impostos imaginables? Mazarino: Es creen altres.
Colbert: Però ja no podem llançar més imposats sobre els pobres.
Mazarino: És cert, això ja no és possible.
Colbert: Llavors, sobre els rics?
Mazarino: Sobre els rics tampoc. Ells no gastarien més i un ric que no gasta, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que gasta, si.
Colbert: Llavors, com hem de fer?
Mazarino: Colbert, tu penses com un formatge de Gruiere o com un orinal de malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres. Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a enriquir-se i tement arribar a pobres. És a aqueixos als què hem de gravar amb més imposats..., cada vegada més..., sempre més! A aqueixos, quant més els llevem, més treballaran per a compensar el que els llevem! Són una reserva inesgotable!