Sense massa sorpresa comencen a veure's els canvis; comencem a patir-los.
Se'ns presenta, al davant, una etapa molt dura, difícil, on els treballadors patiran encara més, si cap, a partir d'ara, on l'estat del benestar deixarà, a poc a poc, deixarà de ser el què és.
Davant de tot això, què podem fer? Resistir o sucumbir.
Des d'aquest bloc, RESISTIRÉ, analitzant i reflexionant sobre tot allò que ens ve al damunt i invitant al què ho desitge a eixa reflexió.
Intente "dibuixar" eixe teatre del món, d'ací les màscares que porten els protagonistes; manllevant les paraules de Voltaire: "Si aquest és el millor dels mons possibles, com deuen ser els altres?"
Així que cal resistir!; com diu la cançó aquella referent a Obama i amb una versió diferent de la del "Dúo Dinámico" ...
encara que perguem les ajudes
encara que ens quedem sense solució
encara que ens jubilen de becari o aturat de la construcció
quan ens acomiaden amb un petó en lloc de la indemnització
quan denominen "maricón" el matrimoni entre els "gays"
quan ens ho furten tot,
quan el telediari de l'1 siga el NO-DO
encara que aquell que mane del meu destí siga de la CEOE
encara que els retalls es convertisquen en un esport
quan no n'hi hague llei de dependència
quan paguem per l'educació
quan l'hospital siga de copagament
quan ens cobren per les transfusions
quan el gran germà siga Mariano i el supervivent siga jo
quan li deguem tot al banc i encara continue demanantnt-nos comissió
SUPORTARÉ ELS ANYS DE GOVERN DEL PePé
RESISTIRÉ PER A CONTINUAR VIVINT
FOTUT PERÒ BÓ
només per veure com ens trauen de la CRISI
FOTUT PERÒ BÓ
només per veure com ens trauen de la CRISI

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada