Benvinguts/es al bloc que vol informar sobre la política, especialment dels serveis públics, sense oblidar altres aspectes, amb l'objecte de potenciar la capacitat crítica i transformadora de la societat i poder eixir del silenci i la passivitat.

Pujada dels impostos

Deu dies, només en 10 dies que du en el govern Mariano Rajoy comença a incomplir les seues promeses electorals i el que ha vingut defensant durant la passada legislatura des de l'oposició: "No pujar els impostos". On vaig dir dic, dic "IMPOSTOS".

El Govern de Rajoy anuncia la pujada de l'IBI i l'IRPF, una pujada d'impostos que afectaran a, pràcticament, la majoria dels ciutadans. 



Començarà també a no donar explicacions i a enviar als ministres o a la vicepresident.


La vicepresidenta, Soraya Saez de Santamaria , anuncia, Rajoy no s'atreveix el primer gran ajustament del govern, la segona major pujada d'impostos de la història recent d'Espanya. I també la major retallada de despesa pública de la democràcia en una sola tacada: 8.900 milions d'euros, i una gran pujada d'impostos, augmentant l'IRPF en tots els seus trams i l'impost de béns immobles. El dèficit es dispara al 8%, el què obliga a retallar 36.000 milions en 2012.
Les classes mitges assalariades són les què patiran les 2/3 parts d'aquestes primeres mesures del Govern que neguen que siga una pujada d'impostos, sinò un "recàrrec temporal de solidaritat" ; començarà ací els eufenimes genoveses; el govern no podia desdir allò que,  només dues setmanes abans havia dit en el Congrés de Diputats: “Donades les dificultats que travessen empreses i ciutadans, pujar imposats no és el més raonable”. Han passat solament dues setmanes des que Mariano Rajoy va dir açò en el Congrés dels Diputats i el Govern que presideix acaba de donar un mazazo a les classes mitges.
De FARO
És molt possible que Rajoy coneguera bé la història, no provada, de Jean Baptiste Colbert, ministre de finances de Luis XIV (el Rei Sol) i secretari personal  del Cardenal Mazarino, ministre durant el regnat de Luís XIV de França, el ‘Rei Sol’:
Colbert: Per a aconseguir diners, hi ha un moment que enganyar al contribuent ja no és possible. M'agradaria, Senyor Superintendente, que m'explicara com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins a a el coll...
Colbert - ReiSol - Mazarino
Montoro - Rajoy - De Guindos
Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat...! Quan es parla de l'Estat, això ja és distint! No es pot manar l'Estat a presó. Per tant, l'Estat pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!
Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? Amb tot, precisem de diners, i com hem d'obtenir-lo si ja hem creat tots els impostos imaginables? Mazarino: Es creen altres.
Colbert: Però ja no podem llançar més imposats sobre els pobres.
Mazarino: És cert, això ja no és possible.
Colbert: Llavors, sobre els rics?
Mazarino: Sobre els rics tampoc. Ells no gastarien més i un ric que no gasta, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que gasta, si.
Colbert: Llavors, com hem de fer?
Mazarino: Colbert, tu penses com un formatge de Gruiere o com un orinal de malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres. Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a enriquir-se i tement arribar a pobres. És a aqueixos als què hem de gravar amb més imposats..., cada vegada més..., sempre més! A aqueixos, quant més els llevem, més treballaran per a compensar el que els llevem! Són una reserva inesgotable!

Resistiré!

Ara fa un més començà el canvi del Pepé.
Sense massa sorpresa comencen a veure's els canvis; comencem a patir-los.
Se'ns presenta, al davant, una etapa molt dura, difícil, on els treballadors patiran encara més, si cap, a partir d'ara, on l'estat del benestar deixarà, a poc a poc, deixarà de ser el què és.
Davant de tot això, què podem fer? Resistir o sucumbir.
Des d'aquest bloc, RESISTIRÉ, analitzant i reflexionant sobre tot allò que ens ve al damunt i invitant al què ho desitge a eixa reflexió.
Intente "dibuixar" eixe teatre del món, d'ací les màscares que porten els protagonistes; manllevant les paraules de Voltaire: "Si aquest és el millor dels mons possibles, com deuen ser els altres?"
Així que cal resistir!; com diu la cançó aquella referent a Obama i amb una versió diferent de la del "Dúo Dinámico" ...
encara que perguem les ajudes
encara que ens quedem sense solució
encara que ens jubilen de becari o aturat de la construcció
quan ens acomiaden amb un petó en lloc de la indemnització
quan denominen "maricón" el matrimoni entre els "gays"
quan ens ho furten tot,

quan el telediari de l'1 siga el NO-DO
encara que aquell que mane del meu destí siga de la CEOE

encara que els retalls es convertisquen en un esport
quan no n'hi hague llei de dependència
quan paguem per l'educació
quan l'hospital siga de copagament
quan ens cobren per les transfusions
quan el gran germà siga Mariano i el supervivent siga jo
quan li deguem tot al banc i encara continue demanantnt-nos comissió

SUPORTARÉ ELS ANYS DE GOVERN DEL PePé
RESISTIRÉ PER A CONTINUAR VIVINT
FOTUT PERÒ BÓ 
només per veure com ens trauen de la CRISI



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...