Rajoy i el rescat

Preocupats per la crisi?

En Mariano Rajoy, abans d'anar a Polònia per a veure el partit de futbol i, després de lamentar no poder anar al tennis, (pobre home!), ens ha comentat, als del poble baix, que no ha hagut "RESCAT" (eixe nas sr. Rajoy!);  però afegeix que no vol entrar en debats nominalistes; tammateix recorde que parlà de "Regularització d'Actius Ocults" i no d"Amnistia fiscal", o de "Racionalització de la despesa pública" en lloc de "Retallades en educació i sanitat".
Rajoy admet que part del sector bancari espanyol necessita capital i que la manera de fer-ho és amb una línia de crèdit bancari (un rescat) europea a eixos bancs que ho tornaran i per tant no afectarà al dèficit públic. Cal recordar que, el govern al complert, s'havia negat, fins  divendres passat, que no anava a haver rescat d'Europa , i, d'altra banda, De Guindos va dir ahir que sí afectaria al dèficit públic. En què quedem?.

Quan rescataran el poble?

També ha comentat que no n'hi ha cap tipus de condicionants, però resulta que el rescat no es dóna sense més, ni pensar-ho!; a canvi, com a mínim, s'ha de recuperar l'equilibri financer, perquè si no vindran nous retalls, ja saben d'on, increment de l'IVA, enduriment de la Reforma Laboral ...
A més, el tipus de rescat, no és casual. Per què no ho demanen els bancs afectats, directament a Europa? La Merkel va deixar clar que, només l'Estat ho pot demanar i Rajoy salva la casa perquè no ho demana l'Estat, sinò el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), què és de l'Estat però no és l'Estat, i, actualment molt desfonsat per les darreres gestions en els processos de gestió i reestructuració de les entitats de crèdit (Bankia, CatalunyaCaixa, NovaGalicia Banco, etc.). Si falla, tot l'Estat necesitarà el rescat i ja serem un més al costat de Gràcia, Portugal i Irlanda.
Amb aquestes premisses, el President no ha tingut cap problema en començar la intervenció recordant els objectius que es marcà en el discurs d'investidura:

• Creixement econòmic.
• Creació de treball.

Moment en el qual li comença a aparèixer unes protuberàncies nassals que fins ara no han parat de créixer, malgrat les reduïdes comparescències públiques que ha fet al llarg dels gairebé 7 mesos de govern, que si ens fixem en el vídeo ell només diu que en són 5. 
Ha continuat amb els instruments per a aconseguir els objectius esmentats (curiosament no va dir res d'això al llarg de la campanya).

• Equilibri pressupostari, amb el sanejament dels comptes públics de totes les administracions (la gran majoria en mans del PP), què havien gastat més del què tenien.
• Reformes estructurals per a millorar la flexibilitat i la competitivitat.
• Reestructuració del sistema financer per a que puga fluir el crèdit i hi haja inversió i treball (de moment ha passat tot el contrari).

 

I, és clar, gràcies a aplicar les diferents reformes, ens diu el Mariano i què, malauradament ja patim, s'ha  guanyat credibilitat davant els socis i les entitats europees.
És evident que ha hagut  creixement en el deute públic, en la prima de risc, en el dèficit i l'atur s'ha disparat, però s'ha guanyat credibilitat?, com?.
Per això, continua el president, no ens han intervengut, sinó que (ens premien) ens obrin una línia de crèdit (que no un rescat) per a recuperar la solvència de les entitats europees i amb eixa feina "ben feta" guanyà la credibilitat, l'euro, la solidesa del sistema financer, i la possibilitat de tornat a fluir el crèdit a les famílies, als emprenedors, a les pimes, als treballadors, als autònoms ...
Tenia pressa; anava al futbol; prepotent i amb xuleria deixà als periodistes bocabadats i abandonà la sala. La segona roda de premsa i, com sempre, arrogant i amb mentides.