Benvinguts/es al bloc que vol informar sobre la política, especialment dels serveis públics, sense oblidar altres aspectes, amb l'objecte de potenciar la capacitat crítica i transformadora de la societat i poder eixir del silenci i la passivitat.

Més alumnes a les aules

Alumnat socialitzat
Com ja hem pogut comprovar, el sr. Fabra (Alberto), aplicarà al remat, el RDL 14/2012, com no podia ser d'una altra manera.
Realment això no és de rebut, ho agafes per on ho agafes; en aquest post vaig a analitzar "l'increment de la ràtio", és a dir, que a partir del curs proper, les aules tindran més alumnes.
Quina és la raó? No n'hi ha cap ni una de pedagògica; tot l'argumentari del govern està basat en les retallades en educació.
Una de les barbaritats més salvatges l'he escoltat, com no, de la boca del ministro Wert, no podia ser un altre. Aquest extertulià va dir que es feia per a "socialitzar a l'alumnat".
Està clarísim que el senyor ministre d'educació no ha xafat mai un centre educatiu actual i si h ha fet no ha volgut mirar.
Aquest vídeo que en altres circumstàcies podríem qualificar-lo de graciós, esagerat, caricaturesc ... és una situació prou real d'alló que es veurà a les aules, normalment menudes, massificades dels centres actuals que ja els fan menuts i ara seran ridículs; a no ser que s'inicie una reforma general de tots els edificis educatius, amb la fi d'adaptar-los a la legislació actual, concretament el Reial Decret 132/2010, de 12 de febrer on es marca 2m per unitat escolar, 1,5m per a primària i secundària obligatòria, a més d'una pati, on també s'ha de considerar el nombre d'alumnes, laboratori, biblioteca, sala polivalent, sal d'informàtica ... on en la majoria dels casos ja s'han hagut d'habilitar com a aula. Cap ni un de les grans ciutats del País Valencià reuneix les condicions d'aquestes garanties.

 

Per tant si ens basem en l'espai, aquesta aplicació és impossible. És en aquestes condicions què el sr. Wert vol que l'alumnat se socialitze.
Però encara anem més enllà. Els centres actuals són d'integració, per la qual cosa, en una aula massificada serà del tot impossible atendre de manera personalitzada (que no individualitzada) de l'alumnat; menys encara, fixem-nos amb una classe d'infantils on encara n'hi ha xiquets o xiquetes que no controlen els esfinters, un/a mestre/a, no podrà fer-se càrrec de 30 alumnes en aquestes condicions i sense cap tipus de recolzament.
Fixem-no en un altre cas concret que es va editar a França amb una reforma semblant a la de l'estat espanyol:


El treball docent i de l'alumnat es degrada produïnt un inevitable increment del fracàs escolar que el sistema escolar no es pot permetre.
S'escolten afirmación, sobrtot del pensament de la dreta, és a dir, què no pensen, com que abans en les aules hi havien 40 i 50 alumnes i no passava res.
Efectivament, no passava res ja que eren uns poquets els que podien continuar amb els estudis.
Finalment podem observar allò de més bé que se socialitzen els germans "Marx" en aquest camarot.
 


I al final veiem el què passa quan ve de visita la inspectora d'educació!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...